Altres llocs d'interès del municipi

Castell de Merola

El castell de Merola fou una autèntica torre de guaita del camí ral de Manresa a Berga, protegint a la vegada el límit sud del Comtat de Berga.
Al segle XI és documentada la família dels Merola, senyora del castell i que ocupava la vicaria del castell de Puig-reig per nomenament dels Vescomtes del Berguedà.

Aquesta família féu importants donacions al monestir de Sant Pere de la Portella al llarg del segle XI.
Els senyors de Merola eren feudataris dels senyors de Berga, els quals, emparentats amb els comtes de Pallars, es varen vendre el castell de Merola, juntament amb altres castells berguedans, al rei Jaume II l'any 1309.

El Roseret

Malgrat que les esglésies romàniques siguin el nostre patrimoni més conegut i valorat, durant els segles XVI, XVII i XVIII, se'n van construir moltes més, potser no amb la qualitat del període anterior. La petita capella del Roseret n'és un senzill exemple; de ben segur que es van aprofitar els antics carreus d'una construcció romànica anterior (potser Sant Andreu de Madrona?) per bastir aquest edifici quan la devoció a la Mare de Déu del Roser s'escampà, al segle XVI.

Església de Sant Marçal

És un edifici del segle XI; l'any 1026 Ramon "Deusaran", senyor d'aquestes contrades, feia testament i deixava almòines a Sant Marçal.

L'església era propietat de la família vescomtal del Berguedà i el trobador Guillem de Berguedà tenia un graner i altres dependències prop de l'església.

La tradicional processó que es fa des de Puig-reig el dia de Sant Marc (25 d'abril) és documentada des del 1745, però potser és més antiga.

Romànica, consta d'una nau coberta amb volta apuntada reforçada per arcs torals i a l'exterior per uns esvelts contraforts.

La seva primitiva porta d'entrada no era l'actual; situada al mur de migdia, estava formada per un arc de mig punt. Posteriorment fou tapiada i construïda la porta i el porxo actual. També ha desaparegut el campanar d'espadanya situat als peus de l'església.

Fonollet

Des del segle X és documentat Fonollet com un dels llocs habitats del terme del castell de Puig-reig.

El lloc fou un centre important de possessions de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI i molt especialment al segle XII en què el trobador Guillem de Berguedà, fill del vescomte, l'entregà l'any 1187 a l'Orde Militar del Temple, juntament amb tot el terme del Castell de Puig-reig.

Les notícies de l'església són de l'any 1167, any que ja consta com a dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc, conegut popularment amb el nom de Sant Serni.

L'església no fou mai parròquia, i sempre va dependre de Sant Martí de Puig-reig.

Procedent d'aquesta església es conserva al museu Episcopal de Vic un encenser del segle XIII, des de l'any 1904. L'interior de l'església conserva un petit fragment d'un excel·lent retaule gòtic amb la figura del sant bisbe patró de Fonollet.

L'edifici és una construcció romànica del segle XIII modificada per afegits i obres posteriors, especialment malmesa en adossar-se-li, al mur de llevant, a la zona de l'absis, la casa de Cal Fuster, la qual ha fet perdre la capçalera.

La Matrona

És un dels punts més enlairats del terme, 685 metres; el serrat deuria ser un lloc estratègic durant els segles medievals, per això fou poblat, i fins i tot s'hi construí una església, Sant Andreu, avui perduda. La masia de la Madrona és un exemple de la pervivència d'aquest poblament medieval.
Des d'aquí hi ha una magnífica vista panoràmica als quatre costats, i simplement girant la mirada es poden observar les muntanyes més altes del Pirineu, Montserrat, el Montseny i tot el baix Berguedà.

La Vall de Merlès

Des de molt antic els homes van buscar l'aigua per a poder sobreviure i, la riera i la vall de Merlès van ésser habitades per l'home des de l'edat del Bronze final (1000 a 500 a.C.).
Des del segle X la riera de Merlès, coneguda amb el nom de "Azest" o "Addest", era el límit fronterer entre el comtat de Berga i el d'Osona, i entre el bisbat d'Urgell i el de Vic. L'any 893 es va construir i consagrar la primera església pre-romànica de Santa Maria de Merlès, situada dins el terme del castell de Merlès, el qual controlava bona part de la vall.
Al peu de la riera o prop d'ella s'hi van aplegar una població que vivia dispersa en masies i que es dedicava a l'agricultura i la ramaderia. La riera oferia bones possibilitats per viure (aigua, pesca, possibilitats de conrear productes d'horta, bones comunicacions, etc.) i s'hi varen construir molins, de molts dels quals només se'n conserven els forats excavats a la roca on s'encastava la resclosa de fusta.
Sota mateix de l'església de Sant Andreu i de la casa de Cal Pallot hi ha restes d'un interessant molí medieval, del segle XIII, del qual es conserva l'estructura del casal cobert amb volta, i la porta d'arc adovellat. Molts d'aquests molins de la riera de Merlès es varen ampliar als segles XVII i XVIII i varen funcionar fins després de la Guerra Civil (aquest és el cas del Molí del Vilaró).
La petita casa de la Molina és un record d'aquesta vella activitat molinera a la riera de Merlès, de la qual només s'ha conservat el topònim.

Sant Andreu de Cal Pallot

Església romànica del segle XII d'una nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i coronada per un absis semicircular a llevant. L'església és il·luminada per dues finestres de doble esqueixada, l'una al centre de l'absis i l'altra al mur de ponent. La porta d'entrada és al mur de tramuntana, fet força insòlit en les esglésies romàniques i sobretot en aquest cas en què al mur de migdia no hi ha cap obstacle que dificulti la seva obertura. Aquesta porta és de mig punt, formada per dos arcs adovellats rematats per una arquivolta que fa de guardapols de la porta.

Malauradament a l'estiu de 1975 una tempesta va malmetre la volta de la nau, la coberta de l'absis i va ensorrar parcialment el campanar, situat al mur de ponent.

L'edifici que encara es conserva és del segle XII, però sembla que aquest va substituir una petita església anterior, segurament pre-romànica ja que prop de l'edifici es conserven restes d'un cementiri alt-medieval, amb tombes antropomorfes excavades a la roca, possiblement del segle X o XI.

L'església fou parròquia als segles XII i XIII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu de Gamissans; des del segle X la documentació del monestir de Santa Maria de Ripoll, propietat d'importants dominis a la vall de Merlès, esmenta el lloc de "Gamissans" com un dels límits de les seves terres. "Gamissans", conegut avui amb el nomm de Cal Pallot, era un gran alou que des de l'actual casa de Gamissans (a les Serres de Biure, Sagàs) arribava fins a la riera de Merlès, prop de la Lladernosa. Probablement al segle XIV Sant Andreu va perdre la categoria de parròquia, però els Templers, i posteriorment els Hospitalers, senyors de Puig-reig, la varen vincular com a sufragània a Sant Martí de Puig-reig. Al segle XVIII encara es coneixia amb el nom de Sant Andreu de Gamissans.
A l'interior de l'església es conserven interessants fragments d'una decoració mural, malauradament molt perduda, que fou consolidat pels serveis de restauració de la Generalitat l'any 1985. La pintura, segurament del segle XIII, decorava tot l'absis de Sant Andreu i una bona part dels murs; ara només es conserven fragments:
- a l'absis: fragments de cortinatges a la part inferior, i detalls de 4 personatges amb la inscripció "MUNTA".
- a l'arc triomfal un personatge de perfil amb la mà alçada assenyalant l'absis, i restes de decoració geomètrica vegetal.
- al mur de migdia de la nau hi ha tres creus dins de cercles i al seu costat un fragment de pintura amb sant Miquel i el diable pesant les ànimes el dia del Judici Final.
Les tonalitats i el traç del dibuix són molt semblants al de les pintures romàniques conservades a l'església de Sant Martí de Puig-reig, la qual cosa fa pensar en un mateix pintor, de l'escola del Mestre de Lluçà, i en les mateixes dates: 1230-1250.

Darrera actualització: 25.05.2015 | 12:55
Darrera actualització: 25.05.2015 | 12:55