Patrimoni cultural i natural
Puig-reig ha estat testimoni d’un desenvolupament rural basat en la construcció de masies familiars, moltes d’elles fortificades, de gran importància al llarg de tot el seu terme municipal. Amb aquest desenvolupament disseminat també va proliferar la construcció d’esglésies de diferents estils i èpoques que omplen el municipi de grans testimonis de patrimoni arquitectònic que val la pena descobrir conjuntament amb el seu entorn natural.
A continuació, us presentem les 4 esglésies amb més importància artística, històrica i arquitectònica de l’entorn rural de Puig-reig. Un entorn de bellesa única per la singular combinació de camps de conreu, boscos i edificacions medievals que representa l’origen rural de la Catalunya Central. Us assegurem que admirareu uns paisatges increïbles!
El Rosaret
Conta la llegenda, que el prevere de Fonollet passava per l’antiga església de Sant Andreu de Madrona, que estava en ruïnes i el seu cavall no hi volia passar. El prevere va ordenar que s’aixequés una nova església allí mateix dedicada a la Mare de Déu del Roser.
La petit capella-ermita del Roseret, és d’una sola nau, sense absis i amb porta al migdia. Presenta un simple campanar d’espadanya de grans dimensions reconstruït en època moderna. La façana té un portal amb llinda que conserva la inscripció amb la data de construcció: MIOAN (…) PREAEVERE (…) ANY 1579 i l’acompanya un escut amb una creu i quatre roses als cantons d’estil renaixentista. La tradició era fer-hi una processó el dia de Sant Bernabé Apòstol, l’11 de Juny, tal i com recull la “Consueta de 1745” conservada a l’arxiu parroquial de Puig-reig “… E fa la processó a la capella de la Mare de Déu del Roser del camí ral y allí se cante un ofici per los confrares i devots… Y abans de tornar la processó se veneheix el terme allí sobre la capella”.
«Mare de Déu del Roser». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona
Església de Sant Marçal
L’església de Sant Marçal, ubicada al costat de la carretera que uneix Puig-reig i Casserres, és un fantàstic exemple del primer romànic, possiblement del segle XI. Consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i coronada per un absis a llevant. L’absis és, sens dubte, la part més interessant del conjunt ja que conserva un antiga decoració d’arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l’arquitectura del primer romànic. Al centre d’aquest absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt adovellat. La porta original, ubicada al mur de migjorn, va ser tapiada i substituïda per una bonica porta porxada a ponent.
De l’església de Sant Marçal no en tenim pràcticament informació, però sembla que Guillem de Berguedà al segle XII va decidir anar de peregrinació a Sant Jaume de Compostela i abans de marxar, va fer un seguit de donacions entre les quals podem llegir “…Et illi donant michi sacrarium Santi Marcalis et mansum de Irena de Prad….”. Ja al segle XI, l’any 1.026, el senyor Ramon “Deusaran” feia testament i deixava almoines a Sant Marçal i, tot i que no està històricament confirmat, sembla que aquest testament ja faria referència a la capella.
El poble de Puig-reig fa una tradicional processó des del nucli urbà fins a la capella el dia de Sant Marc (el 25 d’Abril). Aquesta processó ja està documentada l’any 1745 malgrat que podria ser més antiga. Us animeu vosaltres a descobrir el romànic de Puig-reig amb una bonica passejada des del nucli històric?
«Sant Marçal de Puig-reig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
Fonollet
L’església de Fonollet és una de les esglésies amb més història documentada del municipi. La capella, també d’estil romànic, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i coronada per un absis a llevant. L’absis però, queda amagat darrere els murs de la casa que es va construir adjacent a l’església.
La porta d’entrada, igualment senzilla com la resta de l’església, consta d’un sol arc adovellat coronat per una cornisa feta de petites dovelles. El campanar, robust i massís, era originalment d’espadanya de dos ulls d’arc de mig punt adovellat, tot i que actualment també inclou un gran comunicador.
A l’interior encara es conserva un fragment de retaule gòtic del segle XV dedicat a Sant Sadurní.
Fonollet, juntament amb el recinte castellar de Puig-reig, és una de les edificacions documentades més antigues del municipi. La primera notícia que tenim de l’església de Fonollet és l’any 983 en l’acte de consagració de l’església de Sant Llorenç on hi figura com part de les seves possessions. L’església fou erigida en honor a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa. Tot i les referències del segle X, l’edificació actual correspon a finals del XII o inicis del XIII. Fonollet, igual que el castell de Puig-reig, va ser propietat de la família vescomtal berguedana, la qual va deixar-lo com a herència als comanadors del Temple de Puig-reig.
«Església de Sant Sadurní de Fonollet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
Sant Andreu de Cal Pallot
Sant Andreu de Cal Pallot és una de les edificacions més interessants artísticament parlant, ja que a més de la seva arquitectura romànica conserva unes pintures úniques al municipi.
L’edifici actual és del segle XII, però sembla que aquest va substituir una petita església anterior, segurament preromànica. A prop de l’edifici s’hi conserven restes d’un cementiri alt-medieval, amb tombes antropomorfes excavades a la roca, possiblement del segle X o XI.
L’església romànica del segle XII, consta d’una nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i coronada per un absis semicircular a llevant. L’interior s’il·lumina per dues finestres de doble esqueixada, l’una al centre de l’absis i l’altra al mur de ponent. La porta d’entrada és al mur de tramuntana, fet força insòlit en les esglésies romàniques. Aquesta porta és de mig punt, formada per dos arcs adovellats rematats per una arquivolta que fa de guardapols de la porta.
L’església fou parròquia als segles XII i XIII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu de Gamissans. Des del segle X la documentació del monestir de Santa Maria de Ripoll, esmenta el lloc de “Gamissans” com un dels límits de les seves terres. Probablement al segle XIV, Sant Andreu va perdre la categoria de parròquia, però els Templers, i posteriorment els Hospitalers, senyors de Puig-reig, la van vincular com a sufragània a Sant Martí de Puig-reig.
A l’interior de l’església s’hi conserven interessants fragments d’una decoració mural, que va ser consolidada pels serveis de restauració de la Generalitat l’any 1985. Es creu que la pintura decorava tot l’absis de Sant Andreu i una bona part dels murs al segle XIII; ara només se’n conserven alguns fragments.
- A l’absis hi ha fragments de cortinatges a la part inferior i detalls de 4 personatges amb la inscripció “MUNTA”.
- A l’arc triomfal, hi trobem un personatge de perfil amb la mà alçada assenyalant l’absis i restes de decoració geomètrica vegetal.
- Al mur de migdia hi ha tres creus dins de cercles i al seu costat un fragment de pintura amb sant Miquel i el diable pesant les ànimes el dia del Judici Final.
Les tonalitats i el traç del dibuix són molt semblants al de les pintures romàniques conservades a l’església de Sant Martí de Puig-reig, la qual cosa fa pensar que poden haver estat fetes per un mateix pintor, de l’escola del Mestre de Lluçà, i durant les mateixes dates 1230-1250.
Si observem el conjunt, s’ha pogut concloure amb els pocs elements conservats, que a l’absis s’hi representava el Pantocràtor acompanyat dels símbols tetramòrfics dels quatre evangelistes. Déu es presenta com a jutge en el moment de la fi del món, com és usual en la tradició del romànic. A la part baixa, probablement, hi devia haver la representació dels apòstols acompanyats d’altres personatges que representen les multituds que es presenten davant de Déu per ser jutjats. Aquesta hipòtesi és reforçada pel tema de Sant Miquel i la psicòstasi.