Una mica d’història

La primera notícia que tenim del Castell de Puig-reig és de l’any 907 on apareix descrit en l’acte de consagració de l’església de Sant Martí situada al mateix castell. A partir d’aquesta època, el castell va esdevenir una important fortalesa dins el comtat de Berga. Al segle XII va ser la residència del famós trobador Guillem de Berguedà i la seva família. En aquest període, la família vescomtal va reconstruir la fortalesa i va edificar els tres nivells de muralla. L’any 1187, el trobador va deixar com a herència a l’Orde dels Templers el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. Des d’aquell moment, els comanadors del Temple van impulsar una etapa de bonança i desenvolupament per al municipi. Tot i que no es va confirmar el testament fins l’any 1231, els comanadors ja exercien els seus drets als territoris del Berguedà i la Cerdanya aconseguint així, que fos una important comanda rural. Aquest fet, els va permetre construir un nou edifici fortificat fora de les muralles més adient a la gran explotació agropecuària que els monjos-cavallers estaven desenvolupant. Aquest mas, és conegut amb el nom de Periques. Aprofitant les restes arquitectòniques de l’antiga església romànica de Sant Julià, els monjos-cavallers van aixecar un edifici fortificat, una petita capella i un pont que travessa el riu Llobregat.

L’any 1282 els Templers van atorgar una carta de franqueses als habitants del castell i la vila de Puig-reig amb la intenció de millorar-ne el repoblament. Els templers van senyorejar per Puig-reig fins al segle XIV quan l’orde va ser anul·lada i els dominis de la comanda Templera de Puig-reig van passar a l’Orde dels Hospitalers.

Informació i reserves:

RESERVA: 656 777 360 – actemplerspuigreig@gmail.com

La primera església preromànica va ser consagrada l’any 907 pel bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell, però el vell edifici va ser substituït al segle XII per l’actual, una església d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i amb un absis semicircular a llevant.

La porta és al mur de ponent i conserva, molt malmesos, dos capitells figurats. L’església es va cremar durant la Guerra Civil i a causa d’això es van perdre els retaules barrocs. L’any 1956 la Diputació de Barcelona va començar les obres de restauració, fet que va permetre la recuperació de l’estructura original romànica anul·lant les capelles barroques i la volta del segle XVIII. Amb motiu d’aquesta restauració, es van trobar unes pintures murals, exemplars únics a Catalunya, que representen temes marians: l’Anunciació, la Visitació, la Verge i el Nen i unes serps entrellaçades, de començaments del segle XIII (1225-1250).

Prop de l’església hi ha la Rectoria, l’antiga casa prioral que es va construir al segle XVII i es va ampliar el XVIII. Aquest immoble era la residència del prior de Sant Martí, figura que era nomenada pels Hospitalers.

El pont gòtic de Periques salva el riu Llobregat i el seu important desnivell gràcies a quatre arcs de mig punt adovellats de mides desiguals. Tot i que no correspon a l’esquema més usual d’un pont gòtic (pont amb pendents o amb esquena d’ase que culmina amb un vèrtex central), va ser construït a finals del segle XIII o principis del XIV pels Templers de Puig-reig. El pont permet accedir al Mas Periques, una edificació fortificada construïda per l’orde dels Templers per allotjar la comanda en un espai més adient atès el seu desenvolupament econòmic. El mas, actualment en mans privades i que alberga grans esdeveniments, consta de dos pisos amb un ampli espai exterior i una capella. L’edifici albergava els animals a la planta inferior i els templers residien a la planta superior, per tal d’aprofitar la calor que generaven els animals per escalfar les estances. La fortificació també inclou un interessant pati d’armes i una estructura d’arcs propis de l’època medieval.