Primeres representacions que es duien a terme durant la celebració de la Missa del Gall on un conjunt de persones vestides de pastors baixaven del cor i anaven a adorar el nen Jesús fent una cerimònia organitzada per les Germanes Dominiques.

La cerimònia duta a terme dins l’església es prohibí i es traslladà al teatre vell (actual biblioteca i llar d’avis) on ja es feren uns pastorets íntegres, els de “El Bato i el Borrego”. Es feren fins al 1902 i en tenien cura el capellà i les Germanes Dominiques.

S’estrena el teatre nou ubicat al mateix lloc on tenim el teatre actual i s’aprofita també per estrenar nous pastorets amb “El naixament del Salvador o la redempció de l’esclau” i “La venjança de Jesús” que s’anaren alternant fins a l’any 1912.

S’estrena “La Rosa de Jericó”, l’obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s’havien anat fent a l’Ametlla. Aquests es van fer fins l’any 1939 i s’anaren alternant amb d’altres obres com “L’estel de Natzaret”, “La venjança de Jesús” i “Jesús infant”.

Durant tots aquests anys no es feren pastorets a causa de la guerra civil ja que es varen prohibir totes les manifestacions de caràcter religiós.

Es posa de nou en escena “La Rosa de Jericó” i, tot i la normativa del nou govern, les representacions són en català. Continua fent-se molts anys alternant-la amb “La venjança de Jesús” fins a arribar a l’any 1949.

Es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l’escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l’escenografia. L’obra representada encara era “La Rosa de Jericó” però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d’en Francesc d’Assís Picas i la música per part d’en Josep Conangla (fills de l’Ametlla), van fer que l’obra passés a anunciar-se com “Els pastorets de l’Ametlla de Merola”.

Per tots aquests canvis i l’evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l’obra “La Rosa de Jericó” , naixerà finalment “La flor de Nadal”, i d’aleshores ençà són els únics que s’han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l’obra com “Els pastorets de l’Ametlla de Merola” ja que tant l’autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, són fills de l’Ametlla i van dotar a l’obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s’havia anat portant a terme fins llavors. També s’ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l’Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l’obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s’han realitzat com l’arranjament de la música per part d’en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques.