La Torre Merola va ser una torre de guaita o de defensa del Castell de Merola construïda entre els segles XIII i XIV per controlar el camí ral que connectava les Valls del Llobregat (Berguedà) amb les Valls del Cardener (Bages-Solsonès).

Coneguda popularment con “La Torre dels Moros”, actualment només conserva la paret de tramuntana acabada amb uns merlets gòtics únics a Catalunya. La torre, amb una alçada de 4,95m i un mur uns 1,20m de gruix, era de planta rectangular i estava formada per 3 pisos d’alçada, els dos primers possiblement coberts amb volta i el superior amb fusta.

L’any 2019 es va realitzar una obra de conservació de la torre que al mateix temps ha esdevingut un reclam arquitectònic molt important a la Catalunya Central amb grans reconeixements internacionals. La instal·lació de fusta, duta a terme per Carles Enrich Studio, és un engranatge de fusta que ofereix una simulació de les dimensions originals i al mateix temps, permet al visitant pujar fins a dalt per poder contemplar les magnífiques vistes que tenia aquesta antiga torre de guaita.

Durant la visita “Torre Merola i Comanda Templera” podreu descobrir la història del Castell de Merola i la gran utilitat d’aquesta torre de guaita, mentre gaudiu d’un patrimoni arquitectònic completament únic a Catalunya. A més  més, la visita explica la llegenda del “Cavaller de Merola” recollida pel famós folklorista català Joan Amades. Una anècdota  protagonitzada per aquest cavaller de Puig-reig va marcar l’escut i bandera que tenim actualment a Catalunya. Que devia fer aquest cavaller puig-regenc per marcar la història i iconografia d’un país sencer durant l’època medieval? No us perdeu la lectura d’aquesta llegenda històrica de Joan Amades a la Torre Merola!

Una mica d’història

Merola era una fortalesa, documentada des del 983, que formava part del terme casteller de Puig-reig durant els segles IX i X. El castell era ocupat per pagesos aloers, una tipologia de règim de propietat medieval en que l’aloer (propietari) té el domini absolut, complet i lliure de les terres.  A partir del segle XI, la família dels senyors de Merola apareix citada com a vicaris del Castell de Puig-reig i protectors del monestir de Sant Pere de la Portella. Al segle XII, Bernat de Merola, gran amic del trobador Guillem de Berguedà, es va casar amb Berenguera de Joval, fet que li va permetre augmentar el patrimoni amb els castells d’Olius, Joval i Lavit i també la seva notorietat en l’escenari de poder de l’època.

A partir del 1225, el castell va anat passant de mans entre comtes, senyors i reis. Primer la família Merola va vendre la propietat a Pere d’Olvan. Seguidament als senyors de Berga i aquests, emparentats amb els Comtes de Pallars, van vendre el 1309 el castell i d’altres possessions al rei Jaume II.