Creu de Sant Jordi
Polifònica de Puig-reig
Creu de Sant Jordi, 1993.
En reconeixement a la tasca de conreu de la música, tant d’arrel popular com d’un ampli repertori que abasta des d’autors del Renaixement fins als nostres dies. Per la seva labor en la projecció internacional de la música catalana.
La Polifònica de Puig-reig és una entitat coral de Puig-reig (Berguedà) que va néixer l’any 1968 com a Coral Joventut Sardanista, provinent de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom de Polifònica de Puig-reig. Fins al 2015, Ramon Noguera en fou el director; actualment és codirigida per Emmanuel Niubó, direcció coral, i Josep Maria Conangla, director musical i pianista.
És considerada com un dels millors cors no professionals de Catalunya gràcies, d’una banda, al seu so tan ric i ple que s’apropa més al d’un cor d’òpera, i de l’altra, a la versatilitat que li permet enfrontar-se als repertoris més diversos sense perdre mai les seves arrels. El seu repertori inclou des d’oratoris barrocs fins a musicals, passant per la música catalana, on és reconeguda com a excel·lent intèrpret de sardanes corals, de les quals ha fet múltiples actuacions i diversos enregistraments amb la cobla La Principal de la Bisbal. Cal esmentar també la notable realització discogràfica de la majoria dels seus repertoris.
La Polifònica ha col·laborat, entre altres, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, l’Orquestra de Cambra de Cervera, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. En la interpretació de grans obres ha estat dirigida, a part del seu director titular, per diversos mestres de gran prestigi, com per exemple Josep Pons, Pierre Cao, Edmon Colomer, Lawrence Foster, Salvador Brotons, Antoni Ros Marbà o Valeri Guérguiev, entre d’altres. Ha participat en diverses òperes ampliant el Cor del Gran Teatre del Liceu, i ha actuat amb orquestres de gran prestigi amb mestres de nivell internacional. Va acompanyar el President de la Generalitat en el seu viatge oficial a l’Argentina i Xile i, en nombroses ocasions, ha actuat per TV en directe i en diferit a Catalunya i a l’estranger.
Pastorets de l’Ametlla de Merola (Agrupació Cultural Esplai)
Creu de Sant Jordi, 2007.
En reconeixement a una manifestació cultural que, des de l’any 1878, es troba molt arrelada a aquest nucli de la comarca del Berguedà i és ben representativa de la nostra cultura popular. Escenificada en llengua catalana fins i tot en els anys més difícils, actualment l’organitza una entitat que ha sabut prosseguir amb èxit una tradició ben valuosa, a més de promoure i dinamitzar amb eficàcia altres iniciatives culturals.
Els Pastorets de l’Ametlla de Merola són una de les tradicions teatrals més emblemàtiques de Catalunya i un autèntic patrimoni cultural viu del municipi de Puig-reig. Amb més de 145 anys d’història, aquesta representació nadalenca s’ha mantingut viva gràcies a la implicació continuada del veïnat i al fort sentiment de comunitat que l’envolta.
Les primeres escenificacions daten de l’any 1878, quan durant la Missa del Gall, unes germanes dominiques organitzaren una cerimònia en què un grup de persones vestides de pastors baixaven del cor de l’església per adorar el nen Jesús. Aquesta escenificació va evolucionar i, a partir de 1880, es traslladà al teatre vell del poble amb representacions íntegres com El Bato i el Borrego. Des d’aleshores, els Pastorets han tingut un recorregut extraordinari, amb diverses obres com La venjança de Jesús, L’estel de Natzaret o Jesús infant, fins a arribar a La Rosa de Jericó, estrenada el 1912, que va aportar prestigi i popularitat a la tradició.
Després d’un parèntesi forçat durant la Guerra Civil, l’activitat teatral es va reprendre amb força. L’any 1949, una reforma del teatre va permetre ampliar l’escenari i modernitzar l’equipament, fet que va coincidir amb una profunda renovació artística: es va incorporar la participació femenina, es van afegir nous quadres i es va actualitzar el text i la música gràcies als autors Francesc d’Assís Picas i Josep Conangla, ambdós fills de l’Ametlla. Aquesta nova versió va acabar donant lloc, l’any 1954, a l’obra La flor de Nadal, coneguda popularment com Els Pastorets de l’Ametlla de Merola. Des d’aleshores, La flor de Nadal s’ha representat de manera ininterrompuda, mantenint-se fidel a l’essència de la tradició, però amb una constant adaptació als nous temps.
L’arranjament musical de Carles Cases l’any 1992, així com les millores escenogràfiques i tècniques recents, han contribuït a consolidar aquest espectacle com una joia del teatre popular català.
L’Agrupació Cultural Esplai (1976) és l’entitat encarregada de posar en escena Els Pastorets de l’Ametlla de Merola actualment. Entre d’altres activitats, també organitza la Fira de Sant Jordi, Festa Major, cavalcada de Reis o el Ball centenari de Nans i Cascabells de l’Ametlla de Merola, exemples del compromís que l’Agrupació Cultural Esplai ha tingut amb la cultura ametllana.
Josep Pons i Viladomat
Creu de Sant Jordi, 2025.
Per la seva trajectòria destacada dintre del món de la direcció musical, com un dels directors contemporanis més importants. Es va formar a l’Escolania de Montserrat i va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993, del qual n’és actualment el director d’orquestra des del 2012. És considerat un referent al món de la música clàssica i ha dirigit les orquestres més importants a grans sales d’arreu del món. El 1985, va fundar l’orquestra de cambra Teatre Lliure, el 1992 va encarregar-se de la direcció musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona i, entre el 2003 i el 2011, va ser el director de l’Orquestra Nacional d’Espanya. Aquesta gran carrera l’ha portat també a obtenir la distinció del Premi Nacional de Música del Govern d’Espanya i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. A més, gràcies als seus enregistraments, amb més de 50 discos publicats amb Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, ha obtingut diversos premis, com el Grammy, el Cannes Classical Award i el Diapason d’Or.
Nascut a Puig-reig el 1957, més enllà de la seva trajectòria artística brillant detallada en el seu atorgament de la Creu de Sant Jordi, la figura de Josep Pons i Viladomat representa també un model de compromís amb el patrimoni musical, la creació contemporània i la formació de noves generacions d’intèrprets, sent fundador de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) i havent dirigit les estrenes de les òperes catalanes Don Quixot a Barcelona, de José Luis Turina i La Fura dels Baus, Gaudí, de Joan Guinjoan, La Fattucchiera, de Vicenç Cuyàs, i L’enigma di Lea, de Benet Casablancas. Pons ha sabut projectar arreu del món no només el seu talent, sinó també els valors d’excel·lència, innovació i divulgació que han definit la seva carrera. Ha estat clau en la modernització del panorama musical català i espanyol, i ha contribuït activament a acostar la música clàssica a nous públics.
Pons ha estat també un gran defensor del nostre patrimoni, un home que ha cregut i creu en la capacitat de la cultura per transformar, per enfortir vincles entre les persones i per construir un futur millor. Els seus esforços han estat reconeguts àmpliament en el nostre entorn més proper. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Ciutat de Barcelona (1992) de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i el Premio Nacional de Música (1999) concedit pel Ministeri de Cultura. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i l’any 2019 li va ser atorgada la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. A més, el 2021 va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, a proposta de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
Després del seu pas pel Gran Teatre del Liceu com a Director Musical del 2012 fins al 2025, Josep Pons és actualment Director Titular i Artístic de la Deutsche Radio Philharmonie i el mateix 2025 va ser nomenat Director Musical Honorífic del Gran Teatre del Liceu, en reconeixement als seus excepcionals mèrits artístics i culturals, així com al seu ferm compromís amb la institució.